La València que va ser. 50 espais d’una ciutat perduda Llibres de la Drassana

Gumersindo Fernández, Enrique Ibáñez | 216 pàgines | Odissea, núm. 9

Com totes les ciutats, València ha patit la destrucció de bona part del seu patrimoni físic. Els canvis, els successos històrics, el pur pas del temps, els interessos econòmics o les simples modes han sigut els motors de les variades devastacions que han alterat l’aspecte del cap i casal i els costums d’aquells que l’habitaven. Perquè la destrucció no és a soles física; també comporta la desaparició d’un patrimoni sentimental que unix a cada generació amb els seus referents, amb una manera concreta d’entendre el món i la vida.

Palaus, esglésies, barris sencers, estadis, comerços, platges, hospitals, teatres… La llista d’espais desapareguts que este llibre proposa i relata és llarga i dolorosa, però també vol ser un estímul optimista per a la seua pervivència en el record i un avís o una advertència per al futur. Del Convent de Sant Francesc a Barrachina, de la Casa de la Ciutat al Trianon Palace, de la Seca al Palau de Ripalda, de Vallejo a Algirós, del Teatre Russafa al Canòdrom Avenida i així fins a 50 espais perduts que esta obra recupera, travessant els segles per la València que va ser i que sempre serà, en la memòria. 

GUMERSINDO FERNÁNDEZ SERRANO (València, 1977) és llicenciat en Història per la Universitat de València i Postgrau en Conservació de Museus per la Universitat Politècnica de València. Autor de diversos estudis especialitzats sobre Història Medieval i Moderna així com de tres monografies sobre història de la ciutat de València.

ENRIQUE IBÁÑEZ LÓPEZ (Londres, 1974) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València. Especialista en fotografia valenciana antiga i propietari d’una important col·lecció, és també autor de diversos estudis i articles sobre conservació i gestió del patrimoni cultural i de tres llibres sobre història de València.