Felip Bens | 96 pàgines | Flor de Maig, núm. 5
L’expressió València al mar amaga una profunda contradicció. Si hi hagué un passeig “de València al mar” –per a anar a la mar– durant més d’un segle en l’imaginari col.lectiu dels valentins és perquè consideraven, evidentment, que la mar no era València. De fet, en un plànol de 1882, reproduït en el llibre, comprovarem que el cap i casal, circumscrit pràcticament a les muralles medievals, era una cosa i el Grau i el Cabanyal, junt a la platja i al port, i a cinc quilòmetres de distància, una altra molt distinta. Enmig, hortes i hortes.
I no obstant, la mar sí és València. I tant que ho és! Com a poc des que Jaume I fundà la Vilanova del Grau. Sempre, però, hi han hagut dos ciutats: la que volia aplegar al mar i la que mirava a la mar. El conflicte del Cabanyal i de la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez naix d’esta dualitat: els que pensaven que havien de portar València al mar; i els altres que sempre havien estat allí, com uns valencians més, mirant a la mar.
La València que va nàixer fluvial fa dos llargs mil·lenis s’escora inexorablement cap a la mar. No perquè la ciutat aplegue, per fi, al mar; sinó perquè els valencians que viuen de cara a la mar, i el patrimoni que han sabut preservar, tenen cada volta més pes en el conjunt de la gran ciutat que som tots. Esta obra és una contribució a la València que mira a la mar i un homenatge a les generacions de valencians que han viscut sempre de cara a ella.
FELIP BENS (El Cabanyal, València, 1969) és periodiste, investigador i escriptor. Ha publicat novel·les tan destacables com El cas Forlati, llibres de relats, edicions de clàssics de la literatura valenciana i obres d’investigació com a coautor, algunes tan exitoses com Historia del Llevant UD, Houses from El Cabanyal o La cuina del Cabanyal. Escriu setmanalment en el diari Levante-EMV, en Valencia Plaza i és membre del Consell de Redacció de la revista Lletraferit.
ÍNDEX
1. Pròleg Josep Vicent Boira
2. El cine Merp, la Pilona i Skywalker
3. El temps de la Gità, l’efímera Ítaca valentina
4. El Cabanyal, territori màgic de la infància
5. El Grau, un port furtat a la mar
6. Natzaret, el pati de darrere de València
7. Els mercats del Cabanyal i el Grau
8. L’escora marítima de la vella València fluvial
9. La València blaugrana entre la plaça del Rosari i el bar el Polp