Carles Fenollosa | 312 pàgines | Odissea, núm. 14 | Portada: Migue Martí | ISBN: 978-84-126241-0-6 | 2022
Irreductibles. Una història de la llengua i la literatura dels valencians és un assaig i un dubte exposats després d’una lectura intensa i en perspectiva: la del passat i la del present del valencià i de la literatura escrita amb totes les seues paraules, dos dels elements cabdals que han particularitzat i definit el poble valencià com a col·lectivitat europea des de fa vora huit segles.
Per a saber què ha passat amb la nostra llengua i la nostra literatura al llarg del temps, des de l’edat mitjana fins a la contemporaneïtat, cal llegir esta obra, escrita amb el fascinant estil de Carles Fenollosa: pertorbador, combatiu, irònic, brillant, provocador. Ací està tot allò que algú mínimament interessat en la llengua i la literatura valencianes hauria de conéixer sobre la seua evolució, des d’una perspectiva global.
El llibre, de fet, arriba en un moment històric decisiu i paradoxal: el nostre idioma és més estudiat i parlat per més quantitat de gent que mai, però veu seriosament compromesa la seua supervivència a mitjà termini. Esta impactant obra és també, al capdavall, una crida que ens interpel·la: fins ara hem sigut irreductibles, però ho serem a partir d’ara?
CARLES FENOLLOSA LAGUARDA (València, 1989) és doctor en Filologia per la Universitat de València, professor i escriptor. Ha centrat els seus estudis en determinades figures de la literatura valenciana moderna i contemporània, sobre les quals ha publicat diverses obres com Un rei, un déu, una acadèmia. El Regne de València als ulls del noble Bernat Català de Valleriola (1568-1607) (2021) o Víctor Iranzo, poeta de la Renaixença (1850-1890) (2022), Premi València Nova d’Assaig. En l’àmbit del periodisme i la narrativa, ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques com el “Quadern” d’El País, Saó o Lletraferit, i ha escrit Narcís o l’onanisme (Drassana, 2018), I Premi Lletraferit de Novel·la.
Ací un tastet de l’inici: https://bit.ly/3qolVak
ÍNDEX
Pròleg, per Vicent Baydal
Advertència prèvia
1238-1412. Dels orígens a la consolidació
Les llengües d’un nou país
Dels trobadors a les cròniques: la primera literatura dels valencians
Entre Francesc Eiximenis, Bernat Metge i Sant Vicent Ferrer: clàssics i predicadors
El model i el nom d’una llengua plena
1412-1523. Una plenitud fràgil
Ausias i Joanot: amors i armes
Nobles i burgesos: temps de tertúlies literàries
Escriptores i lectores: entre sor Isabel de Villena i mossén Joan Roís de Corella
El castellà: una infidelitat precoç
1523-1609. Entre la nostàlgia i el Renaixement
Valencià, castellà i llatí: la llarga digestió de les Germanies
L’Estat modern, la Inquisició i el teatre: el castellà guanya camins
L’explosió de la impremta i el canvi de llengua de cultura
Entre Pere Antoni Beuter i Onofre Almudéver: el tren de la modernitat
La València dels Nocturnos
1609-1707. Una llengua amb Furs en un regne sense moriscos
Entre el Tractat del pet, Pere Jacint Morlà i els dietaris: una literatura barroca
Les institucions com a defensa d’una llengua diversa
1707-1833. La llengua i la literatura del poble
A casa i al carrer: les paraules de la gent
El present com a trista evidència i el passat com a orgullosa consciència
Ros, Galiana, Escorigüela: a la recerca del model perdut
Un oasi menorquí?
El fil que no es trencà
1833-1906. Una Renaixença de poetes en un Estat-nació en plena construcció
Entre El Mole, La Donsayna i El virgo de Visanteta: lletres per al poble
Liberals, cultes i romàntics
De Marià Aguiló a Eduard Escalante: poemes, barricades i sainets
La Renaixença de Constantí Llombart i la Renaixença de Teodor Llorente
I si Blasco Ibáñez…?
Límits i enemics d’un renaixement
1906-1939. Aires nous i vells aires per al segle XX
Entre València Nova i El Cuento del Dumenche: alternatives polítiques, alternatives literàries
Pompeu Fabra: del barcelonisme al descobriment del mapa
La recerca de la modernitat i l’ombra del segle XIX
La política i l’escola en una societat aclaparadorament valencianoparlant, encara
Entre Taula de Lletres Valencianes i Nostra Novel·la: els anys de l’esperança
Les Normes del 32 i les oportunitats d’una República breu
La guerra o el no-res
1939-1983. Salvar les paraules i salvar el futur
L’exili i les lletres
El desert, Lo Rat Penat i els anys de plom
Modes, baralles i misèries en la València que escrigué Vicent Andrés Estellés
Entre Sicània i Maria Beneyto: dialogar amb les ombres
Joan Fuster i el gran salt
Una nova literatura per a un nou món
El tortuós camí cap a l’oficialitat
Epíleg. Un manifest de futur
Literatura i lectors en la postmodernitat
Una unitat feble però necessària
El valencià, per què?